martes, 26 de febrero de 2008
Per a la meva desca
Tenia una altra entrada preparada, però prefereixo dedicar-te aquesta cançó:
Tinc una amiga, que descobreix els colors de la vida a través d'un got de vidre, ara el seu got és de color gris...o això creu ella...
Farà uns mesos tenia la necessitat d'explicar-li a Lobito com em sentia, perquè vaig arribar a un punt en que ja no podia més. Però definir com em sentia, era molt complicat, com explicar el que un no és capaç d'entendre, com explicar tots els sentiments?
Com explicar que lligar-me a una persona sola representava per a mi perdre la llibertat, com explicar que abandonar aquest estil de vida, era com si m'abandonés a mi.
Aleshores li vaig fer escoltar aquesta cançó, i li vaig dir que jo en aquest moments em sentia així...Va ser un desastre perquè per a mi era una reivindicació dels meus sentiments, tant menyspreats per tothom perquè no són el que hauria de ser; però ell va interpretar la cançó de manera diferent...ell és pensava que l'estava deixant de costat. I jo simplement, estava confiant en ell....
CONFIAR EN ALGUIEN AMARAL
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
14 comentarios:
Estimar ha de ser un acte voluntari i quasi cec. T'estimes algú simplement per ser aquella persona. Es alguna cosa que s'escapa a qualsevol lògica...no hi ha una forma concreta ni correcta de fer-ho.
El got pots veure'l un dia gris, altre blau cel o altre tot negre, pero sempre serà un got. I sense el got no podràs veure com és la teva vida. Cada persona que estimes és un got diferent, i tots necessitem almenys un, però no necessariament un només.
El meu got amb tu sempre estarà plè, facis el que facis..."y el que esté libre de pecado, etc etc..."
Mua
Sovint, tot és molt complicat, perquè en algunes situacions juguem en equips contraris. Però sempre podràs confiar en mi.
I si no t'entenc, insisteix.
Rainiero, crec que és evident perquè Deja Vu t'estima tant.
Ostres, hi ha frases que són per mi totalment. Gràcies reina, ets un solete....
Mira de la cançó em quedo especialment amb això:
"Sentirse sola, sentirse aparte prefiero vivir a mi manera
eso no hace daño a nadie"
No tinc tan clar que no faci mal a ningú, crec que sent com sóc he fet i faig mal a persones que estimo, però no és la meva intenció. Simplement no se'm pot canviar, jo sóc així i s'entengui o no, s'ha d'acceptar o allunyar-se de mi...sempre sortirà aquesta part de mi i si s'intenta reprimir és pitjor...
T'estimo molt
uuuuf, bueno... es que tic molt sensible avui i cada lletra que forma part d'alguna paraula m'afecta moltissim. Es tan complicat explicar un sentiment, unes emocions, una manera de ser, es tan complicat entendre tantes coses que jo he obtat per no buscar entendre-les sino escoltar i abraçar a aquella persona que ho necesiti, crec que la ment es tan complicada, ni tan sols puc entendre la meva. El meu got te molts colors i espero que algun dia per la nostra desca sigui igual.
Jo no se ja el que vull o no vull tot està una mica bastant confús per mi, no tinc paciència per res, merda!
Us estimo tant...
I què em dius del: Siempre me voy, siempre a ninguna parte, mi vida es un vuelo sin motor,...
Sempre m'ha fet sentir molt bé aquesta cançó, suposava que també faria el mateix amb tu.
Tot i que he canviat la meva manera de fer les coses, el meu sentiment continua sent el mateix. Sé perfectament com et sents. Encara que no sé si et serveix de res...
Desca-xalada-sensible, saps que encara estic descobrint coses teves que no havia vist mai? M'encanta com ets!
Rainiero, t'estimo i t'admiro. Ho he fet sempre...Sempre fas que em senti protegida.
Lobito, amb aquesta cançó, la que es va liar...t'enrecordes...
M'encanta tenir-vos en la meva vida!
Sí, aquest tros també m'ha marcat...però...es un vuelo sin rumbo más que sin motor crec jo jaja
M'agrada tenir-te al meu costat. Sense demanar-t'ho, ni molt menys esperar-ho, sé que m'entens. Des del principi sabia que tu eres com jo en aquest sentit quan vam tenir les primeres converses...
El que canviis la manera de fer però que el sentiment sigui igual em confirma un cop més quin és el meu destí...arrencar el vol d'una vegada...sé que no canviaré jo tampoc, i seria tonta si intentés fer-ho. Si canvio el meu estil de vida, faré mal a l'altre persona i no seré del tot feliç perque la situació no em farà feliç...hi haurà dies en que ho veuré més o menys bé, però en molts dies pensaré...què estic fent amb la meva vida? És això el que realment volia?
El que està clar, o sembla clar és que jo no he nascut per ser com la resta. Per casar-se i establir una familia i estar quieteta i tranquileta a un lloc, no no, aquesta no sóc jo...
En fi, avui tinc un embolic al cap increible...moltíssima feina i moltíssimes coses que pensar i decidir. Masses...
Potser demà ho veuré tot més clar.
Segur...
Jo també descobreixo coses meves cada dia, uf! mare meva toy más liá que la pata un romano, no se... , no se... i no se... aquesta es la meva frase avui jajaja
ja... bueno... ja som 2 les que tenim aquest embolic mental, bueno no el mateix però en definitiva sí un embolic.
Bueno demà serà un altre dia ALA! jeje
MUAAAA!!!
A veure, gent xunga amb problemes existencials, facin una cua a la dreta, que estan ho estan ocupant tot... Je,je,je!
BON DIA !!!!!!!!!!!!!
Ah, se m'oblidava...JO, PRESENTE!
JA,JA,JA!!!!!!!!!
jo tb a la cua! presente!
i qui no té "lios" mentals?
mua
Em quedo amb les ganes de contestar-te...
Je,je!
Mua, bonica
doncs no ho facis...jeje, contesta!!
Mua, tu mes!
Per no fer el lleig et diré que
era un joc de paraules sobre: embolics, sobre mentals (o no)...ja,ja,ja...una idiotada.
Prefereixo no dir-ho.
No em convé!
Sé que m'entendràs. Crec en la empatia.
Publicar un comentario