viernes, 15 de febrero de 2008

Obrint el pot dels trons: infidelitat

Confeso, sóc infidel... per naturalesa...
Li pesi a qui li pesi...
Potser m'enganyo al pensar que lo meu és difererent, que jo no he estat infidel, que jo he establert relacions paral.leles (jo sé veure la diferència, però crec que això encara empitjora les coses), relacions on m'he deixat tot el que sóc.
Tothom opina... i ningú realment ho enten. Només accepten la situació perquè m'estimen i em veuen patir.
Fa una mica més de tres mesos que això ho he deixat de banda, no tant pel convenciment que vull una única relació, sinò pel convenciment que no et vull perdre.
Un cop posades les cartes boca amunt, no puc tornar a perdre't, no un altre cop, o com a mínim no de la mateixa manera... no sé si fer això és donar una oportunitat a la nostra relació...potser només ho espero...
Puc viure sense que se m'entengui... Però m'he cansat de demanar perdó... perdó pel mal que em faig, perdó pel mal que us he fet, perdó per sentir que aquest paper em queda gran, perdó per pensar:
Per si de cas, em quedaré aprop de la sortida...
Una cosa positiva...més que positiva...una sort...una cosa que em dona forces:
Et tinc a tu!

13 comentarios:

Anónimo dijo...

Ets molt valenta, o molt inconscient!

Anónimo dijo...

Com ens assemblem...

Jo sí que t'entenc perque som iguals en aquest sentit...penso el mateix, dic, les persones del meu entorn fan veure que m'entenen però és perque m'aprecien i estimen. Si fós una altra la que ho fes seria diferent i segur que em veurieu com la "cruela devil" sniff

Un petó i força! T'etim

Anónimo dijo...

Crec que confio més en tu, que tu mateixa.

Haig de reconeixer que és difícil estar amb tu, pel tipus de vida que portes, per lo complexe que ets. Però vull ser-hi, perquè no he conegut mai ningú com tu, i em veig recompensat amb cada segon que passo al teu costat.

El simptoma és inequivoc, t'estimo.

Anónimo dijo...

Em sento reflexada i no només jo...sento que algú a la meva vida està en la mateixa situació que tu lobito mare meva....

Anónimo dijo...

uuuuf, les meves descas... mmm... només dir-vos que jo no us entenc, no puc opinar, no opino, però que us estimo igualment jajaja. Jo mai he sigut infidel i ara m’empenedeixo, merda! Jeje, doncs he tingut dubtes de si ell ha sigut fidel o no.

Crec que no es tracta d'entendre res, si no d'escoltar i no jutjar, jo no busco entendre cap comportament, seria de bojos fer-ho, acabaria boja, em tornaríeu boja! ;-) l’únic important es estar al vostre costat en els moments febles, i en els bons moments també, sempre al vostre costat, escoltant-vos, res més.

Nenes!! que NO us entenc però... que més dona? Segurament que vosaltres tampoc enteneu a la desca que ha escrit aquestes paraules jiji.

Guapa disfruta i cuida el que tens, de qui tens al teu costat, perquè tens un tresor, deixa enrere el passat, ell crec que ho fa.

Un petonet enorme!!

Anónimo dijo...

jooooo, que no he pogut posar qui era, per què nassos han canviat això? grgrgrgrgrgr

Deja vu dijo...

Sé que no sempre és possible entendre certes situacions, però la veritat és que em ratllo que és una passada...

Un amic em va dir divendres una cosa que em va fer sentir bé...les coses a la vida passen...i no tenen perquè ser lògiques, a l'igual, que pot ser que no tinguis feina i de sobte tenir moltes propostes; pots buscar pis, no trobar,i de sobte al trobar un...trobar un altre...

Crec que vull deixar aquest tema enrera, i no donar-li més voltes, no es pot analitzar continuament les coses... (recordeu-m'ho quan ho torni a fer, dins de cinc minuts).

Jo em conformo amb que m'estimeu.
Mua!

Anònim descarriat, la tecnologia se't revel.la!Ja,ja,ja!

Anónimo dijo...

Sí, les coses passen i en la nostra vida sembla que poca lògica tenen oi? jaja
Tot passa per una raó, n'estic convençuda...i tu i jo...malgrat ratllar-nos i donar-hi voltes, fem coses sense sentit jaja les quals no deuriem analitzar, som així, com tu dius és la nostra natura i no s'hi pot fer molt més...però està molt bé que ho vulguis intentar deixar de banda...sembla que ho estàs aconseguint...a mi em fa por i tot :))
Pots estar ben segura d'una cosa...que t'etim mooooooolt! ;)

Desca anònima...m'estàs decepcionant, jo pensava que la tecnologia era el teu fort jeje

Abril dijo...

uau...he quedat impressionada, ja no sé si pel reflexe del mirall, o per la teva valentía. En aquests moments t'admiro!!!

anims

Deja vu dijo...

Ja veig... una altra ovella negra... Ja,ja,ja!
Bonica, passa i acomoda't, estàs a casa teva...

Mua

Anónimo dijo...

Viam… ja està be de riure de la descanonima, snif! em maltracteu les 2 ara, buaaaaa.
A veure... fa un temps vaig fer una entrada on deia que mai em pregunto el per què de les coses, sempre ho he analitzat tot a la meva vida, cada pas que he donat i t’asseguro que això evita que siguis lliure, les coses passen sense cap tipus de raó, només has de ser forta per afrontar el que et pugui venir. No busquis la comprensió dels demés, ni tan sols busquis entendre’t a tu mateixa, només rectifica allò de tu que no et fa feliç i recorda, no busquis un perquè, ja que hi han coses i comportaments que no tenen explicació.

Un petó enormeeee.

Deja vu dijo...

Estimada, Descanònima, o desca-desastre a seques.Ja,ja,ja!

No puc evitar, com sempre, maravellar-me davant de tant sàvies paraules...em tiro als teus peus...

Em faré de la teva secta: Fricky-Foto-desca-Teletubbie.
Ja,ja,ja!

Anónimo dijo...

Que et tires als meus peus? doncs ja que estàs em natejes les sabates jajaja, que amb la pluja estan plenes de fang jeje.

Una resposta a un per què, una resposta a un comportament, una resposta a algo doloros que ens ha passat, busquem i busquem respostes sense parar i no ens adonem que la vida passa mentres estem a la busqueda d'algo que es molt probable que no tingui resposta.

Lo important es rectificar, no busquis més plis.

Una abraçada de la teletubbie number one.

Ups cuidado amb la meva secta que no podràs sortir, de fet ja no pots sortir jajaja.