martes, 19 de febrero de 2008

En resposta...

Vaig obrir aquella porta,
aquesta vegada amb decissió,
hi vaig passar,
vaig procurar tancar-la amb sigili,
intentant fer el menys soroll possible,
al encaixar-la,
no vaig poder evitar que de la porta sortís alguna queixa.
Desprès, silenci,
...i em vaig asseure a esperar...
En resposta a alguna crítica rebuda per algún escrit al meu blog.
P.D: La de la foto sóc jo

15 comentarios:

Anónimo dijo...

Ja saps la dita:Una imatge val més que mil paraules.
Estic amb tu, incondicionalment.

Un petonàs gegant.

Anónimo dijo...

Molt bé reina...has fet un bon pas endavant obrint aquesta porta i passant...veig que vas amb pas ferm, això és molt important. No miris enrere...sempre endavant!

Sempre em tindràs al teu costat pel que calgui.

Deja vu dijo...

Hola, pucetes!

A la propera, ens tirem totes....a veure si trobo un lloc més alt. Ja,ja,ja!

No oblideu que us estimo infinit elevat a infinit.

Anónimo dijo...

Quantes coses ens perdem per no obrir portes !!! I quantes vegades ens fotem amb el canto d'una porta per no obrir-la bé...
Saver quina porta obrir és senyal de saviesa, obrir-la de valentia, i passar-hi a dins d'inteligència. No convertim la vida en un passadís llarg i avorrit plè de portes tancades.

Sempre amb tú i amb tot el que facis.

Deja vu dijo...

Hola, vida!

Entre milions de paraules sempre reconec les teves...

Com sempre, la paraula adequada en el moment adequat...Et vull sempre aprop meu (i, això no és opcional).

T'estimo

P.D:El meu blog et trobava a faltar...

Deja vu dijo...

I jo també!

Deja vu dijo...

Ah, una última cosa!
Preciós el nom, me'l guardo per si alguna vegada tinc un nen...

Mua

Abril dijo...

mira...he decidit que estic tant amb tu, per la teva valentía de sobres demostrada que t'afegeixo als meus enllaços, ok?

mua

Anónimo dijo...

D'això es tracta, d'obrir portes i tancar només aquelles que no interesen. La meva nena ha sigut molt valenta. Obrir aquesta porta t'ha fet madurar, uf quina paraula, em fa una por...

Petonets guapiiiisima

Deja vu dijo...

La paraula "madurar" em fa donar ganes de sortir corrents...en la direcció contrària. Ja,ja,ja!

Anónimo dijo...

Definitivament us esteu reformant les dues, però jo no diria tant madurant tranqui! :)
Així que la que continua desca, i ho continuarà éssent, és aquí la menda...pq jo de refomar-me i madurar, res de res, no em ve de gust, ala! M'esteu deixant sola al club desca-frikis-teletubbies sniffff bueno no, frikis i teletubbies encara ho sou :))
Jo no acabo de saber (ja no dic entendre perque no hi ha qui m'entengui) el que em passa i per tant com posar-hi remei. El que sí que sé és que n'estic una mica cansada i farta d'aquesta sensació de neguit, d'intranquil.litat...en fi...almenys sé que us tinc a les dues.
Us estimo canguretes!

Deja vu dijo...

UN SECRET, jo he estat tant de temps en la teva situació, que és la situació que trobo normal...La que trobo a faltar (i això que només acabo de començar)...

Moralejilla: De totes les situacions es treu una cosa positiva.

Ànim, pelusilla!

T'estimo

No estàs sola, treu-t'ho del cap.

Anónimo dijo...

Sé que no estic sola...però si al grup de descas..m'heu deixat enrere...
Jo sempre he sigut desca també, i tinc la sensació que, vull canviar però com tu dius, ho trobaria a faltar (amb tota seuretat). I al no evolucionar, vull tenir una vida "noral i estable" (la menor part de les vegades jaja)
Tranquil.la a mi la soletat no em fa por. Estic acostumada a estar sola i de fet, m'agrada...però es clar, la vostra companyia m'omple com mai m'ha omplert cap altra companyia d'amistats, per mi sou més que amigues...
MUA

Anónimo dijo...

aiiiins les meves nenes! sister! arribarà el moment en el que sàpigues el que et passa, ja se que farta la situació, es una merda, però has de ser forta, trobaràs la resposta al teu estat animic i per lo tant la solució i que tinguis clar les descas estem al teu costat i sempre ho estarem val? eh! la resposta que ja saps quina es!!!

T'estimo sistercilla desastret! us estimo moltissim a les 2, ja ho sabeu. MUAKS!

Anónimo dijo...

Anda! Vas posar el comentari abans de mi pero no em sortia… viam… no adelantemos acontecimientos, potser continuo sent desca… no ho se. Aquesta setmana he estat pensant coses sobre mí… i tinc alguna dubte jeje, ja t’ho explicaré al tren ;-)

La meva companyia la tindràs sempre titi, sempre compartirem moments juntes, això ni ho dubtis i deixaré el que estigui fent i amb qui estigui sempre que la meva nena em necessiti, esta clar?

Per cert, nem canviant els titulets, lo de desca-xof no m’agrada, em d’anar avançant val?

Petonets sister!