Aquest matí, anava en metro, com cada dia...una mica tard, també com cada dia... i m'hi he fixat...
Hi havia un noi llegint un llibre que conec molt bé... Me'l podia mirar tranquil.lament, sense por de que aixequés la vista, i veiés que jo hi era allà, al davant, invisqüint-me en la seva intimitat... Estava completament abduit, ni es movia, jo crec que si la respiració fos voluntària haguès caigut mort a terra... La mirada clavada al llibre, el seu ànima i la seva voluntat atrapada en la història... I jo imaginava... sabent que anava cap al final del llibre, què és el que li succeïa a la protagonista...
Estava molt seriòs, i de sobte... ha passat... ha somrigut...
Ell no ho sap, però en aquest gest, en aquest intant, jo li he robat l'ànima... me la quedo per la resta del dia...
Que passeu un bon dia... i una millor nit...
5 comentarios:
M'encanta imaginar-me i "envaïr" la intimitat d'algú a qui considero interessant o atraient per qualsevol motiu...és curiós com ens entretenim els humans :)
Al contrari que tu, però, jo al metro només em trobo frikis que m'envaeixen a mi i no dissimulada ni discretament jaja
On aniràs a enquadernar? A Raima?
MUA!
PD: per cert...ja no hi ha entrades per The Cure :((((
No tan desca... com jo..., ens estarem reformant?
Reformant-no??? No ho sé...però el que sé és que ser desca té el seu encant...no canviis mai!
Vaig a fer unes abdominals i cosetes que m'he de posar canyona per les fotos de nu jajajaja no tothom té el teu culet que queda tan bé en les afotos (que fa una poffessioná com jo) i que a sobre escolleixen els profes per penjar a l'escola jiji sísí lobito ja has llegit bé ;) tindrem el cul de la deja vu per l'escola penjat (tranqui que va amb texans jaja)
Un petonet de carinyet als dos
Felicitats desca!
Doncs serà qüestió de veure la foto!
Un petonàs!
Pd:Tampoc hagués passat res si no hagués portat texans.
...simple, però una història bonica, si ho haguessis d'escriure així jo tb em deixaria robar l'ànima!
;)
Publicar un comentario