jueves, 21 de febrero de 2008
La ferida
Farà ja alguns mesos em vaig fer un tall al dit, a la part interna, just on es doblega.
Em va costar molt que se'm tanqués, perquè cada dos per tres se'm tornava a obrir.
Ara lògicament, no hi és la ferida, però encara es dibuixa la marca.
Per què algunes ferides, encara que es tanquin, continuen fent mal?
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
11 comentarios:
No sabia que la Najwa cantava, quina veu més maca!
Jo fa més d'un any també m'en vaig fer una de ferida...potser dues...recordo exactament com va ser i com va passar cada cop que la miro i com tu dius...continua fent mal...(no només al mirar-la, però es clar, s'accentua aquest sentiment quan la veig)
No tinc resposta a la pregunta. De fet, crec que no en té. De vegades les coses són així i no ens hem de preguntar sempre el perquè.
T'etim
T’Explicare un conte que em va explicar un amic...
Hi havia un nen que sempre cridava i contestava malament, un dia el seu pare li va dir...
“Per cada mala contestació que facis clavaràs un clau en aquella fusta d’allà”
Cada dia el nen clavava varis claus, fins que va pensar que si arribava a controlar el seu geni no hauria de clavar-ne més, i així va començar a fer, fins que un dia quan el nen que ja havia crescut se’n va adonar que feia temps que no clavava cap clau en aquella fusta, així que va anar a parlar amb el seu pare i li va dir...
“Has vist papa, ja fa temps que no haig de clavar cap clau”
I el seu pare li va dir...
“Molt be fill, però ara vine amb mi que t’ensenyaré una cosa... treu el teu primer clau”
Així va fer el noi, va treure el primer clau que va posar i va mirar al pare extranyat.
“Pare, que vols dir-me amb això?”
“Fixa’t allà a on hi era el clau hi ha una marca, veus?”
“Sí ho veig pare”
“Doncs son les marques que deixes en les persones quan els hi fas mal. Ara has de treure cada clau i tapar aquestes marques”
Moraleja: les ferides cicatritzen però... has d’ajudar a que això passi.
El de sempre, el que diu la sister, no et preguntis per què, simplement ajuda a que la ferida cicatritzi fins que desaparegui la marca.
Petonets guapa!
no totes les ferides es curen. Algunes cicatritzen, però continuen allà. són les de l'ànima.
Petonets!
Si en comptes de haver de dir 'just la part on es doblega el dit', es digues per exemple, 'el frenoplís', de seguida identificariem on està aquest mal, i segurament trobariem més persones amb mal al frenoplís, i com llavors s'arribaria a considerar un mal endèmic, hi haurien 'frenoplisòpates' que haurien empollat molts anys sobre els frenoplis i sabrien exactament quin mal és i com es cura...I inclús es crearia una AMFCat (associació de malalts de frenoplís de Catalunya....)
Moraleja: Algunes ferides continuen fent mal perquè moltes vegades com no es poden explicar o no trobem la gent que ens entengui, no trobem com solucionar-les. I si es tanquen, només nosaltres sabrem que encara hi son allà...
El futur president de Frenoplís sense Fronteres
Doncs,noooooooooooo!
Penso preguntar-m'ho contínuament, fins que desaparegui del tot: perquè, perquè , perquè, perquè...
Nima, t'ho dic clar, jo així no jugo...No em sembla just...Ja es pot amagar, el nan que fa ferides a les ànimes, perquè si l'agafo....li donaré una pallissa...
Nino, nanino, naniano, haig de reconèixer que m'he hagut de concentrar tant per llegir la teva entrada, que se m'ha oblida't durant uns segons, que sóc una obsesiva... Si es tracta d'un examen, fijo, la resposta és la b.
Descas, perquè no fem una de les nostres...tinc alguna cosa pensada...una proposta...indecent...
Jo
Mare meva quina ressacaaaaaa no puuuc!!! jaja
Jo m'apunto al que sigui, incondicionalment m'en refio de tu :) Quan i on? Dona'm coordenades que allí estaré
Ja en tenim una de pendent tu i jo, quan anem a menjar bitxitos?
MUAAAA
No he parat en tot el dia, no he pogut ni contestar-te.
Mola!!
A la pregunta del mòbil, és efectivament: fantasmes...ja t'ho explicaré...
Ara vaig a dinar amb els de la feina, que corra la cerveza...i el vino...
No he fet els bracketings, sniff, sniff...no sé si val la pena anar a classe...si no ho he fet.
Mua!
Ah, aprofito per comentar una cosa a Rainiero:
No et diré en què vaig pensar amb lo del frenoplís...
ah! molt be! aqui fent plans sense mi, sniiiiiiiiiiif, ja no m'estimeu, buaaaaaaaaaaaa!!! o es que a cas sabeu que els bitxitos a mi no m'agraden? jajaja.
Viam que tens pensat, molaaa! jajaja, ja trigues en explicar-ho!
Escolta descabua!!!!!!!!!
Tu vens vulguis o no... Assimila-ho!
I t'ho diu una contentilla (no borratxa, que no menteix, ja,ja,ja!)
Plan 1: Jo vull anar a un restaurant on serveixen insectes des de fa la tira, i tothom és raja. No trobava a ningú per acompanyar-me... i ahir l'Àurea s'ha ofert molt amablement...
Plan 2: No és explicable en públic...
Viam descabuaaaa, hi ha coses que tu no faries, i una és menjar bitxitos...jaja jo és com un repte i pa xula jo! jaja Això sí, previa volteta pels bars del costat i alcohol a tuti pleni jajaja
Deja vu...què esperes d'una fistra que no menja ni formatge ni marisc!! Jajaja ella su pizza i el seu tall de carn a la brasa...jeje
Sí que val la pena que vinguis a classe..segur que es pot fer una altra cosa...no em treguis a mi el mote de descalumna si us plau!
Avui productivitat a la feina 0 patatero! Aguantant el tipus amb la ressaquilla jaja ja queda menys!
Tonets
buaaaaa, buaaaaa i més buaaaaaaa, em sento maltractada psicologicament. eh! descalumna que pasa amb les meves pizzes, ben bones que estan i la meva carn que? i la meva truita a la francesa que la vaig fer aquesta setmana per primera vegada en la meva vida jajajaja.
Otia! no em puc escapar?, seré testigo ;-) i em fare una fart de riure amb els vostres caretos jajaja a part d'encarregar-me que quedi ben plasmat jijiji.
Nanit descas meves!
Publicar un comentario