Sempre he pensat que el secret de la vida, és ser simple.
Uff! Em queda un llarg camí...Avui he liat una a la feina... he preguntat: què és millor"dir que sí quan penses que no "
o bé,
"dir que no quan penses que sí "
s'ha muntat un foro-debat, impressionant!
5 comentarios:
Anónimo
dijo...
Per mi simple=avorrit en molts dels casos.... Si vols ser simple, comença per contestar allò que penses i no pensis tant el que contestes jaja ai que tb m'estic liant jo...a més tinc son jaja Què consti que aixo de no contestar el que es pensa tipus: et passa res?...no...és cosa de les típiques dones, no m'agrada ser així! Acostumo a dir el que penso sense cap mena de tabus (després venen els problemes i les conseqüències jeje)
Em fot una mandra anar a classe a veure el borde aquell de substitut...buffff
A vegades pot ser més sincer contestar el que no és.
No sempre la raó està d'acord amb el cor.
I què és més veritat el que sap el cap o el que sap el cor?
Estic segura que no sempre contestes el que penses, jo em considero una persona molt sincera, i tot i així, no sempre ho faig. No és una qüestió de tabus, perquè no en tinc...i molt menys per ser dona...
Respecte a les conseqüències i problemes que es deriven per disparar la veritat, per ser impulsiva,...tinc un gran historial...
M'agrada que siguis radical, jo t'estimo així.
Desprès t'explico la diferència entre dir que sí quan és que no, i viceversa... No hi havia pensat mai, i en canvi he extret una conclusió sorprenent...
uiii! que no us havia llegit, uf! doncs es que jo tinc un greu problema i es que sempre dic el que penso i si crec que no ho haig de dir callo (cosa que em costa moltissim), per lo tant se'm nota sobretot per les meves expresions, si es que no puc amagar res.
Jo crec que sempre s'ha de dir el que es pensa, jo no separo entre el cap i el cor, sino que deixo que s'expressin quan ells vulguin, suposo que depen de la situació i del moment jo no ho vull controlar, si es el cap qui vol parlar, doncs el cap i si es el cor doncs el cor (normalment es el cor) però en definitiva es el que penso, uf quin embolic!!! i això que avui tinc la ment més clara jajaja.
5 comentarios:
Per mi simple=avorrit en molts dels casos....
Si vols ser simple, comença per contestar allò que penses i no pensis tant el que contestes jaja ai que tb m'estic liant jo...a més tinc son jaja
Què consti que aixo de no contestar el que es pensa tipus: et passa res?...no...és cosa de les típiques dones, no m'agrada ser així! Acostumo a dir el que penso sense cap mena de tabus (després venen els problemes i les conseqüències jeje)
Em fot una mandra anar a classe a veure el borde aquell de substitut...buffff
Segueixo treballant algo....
Discrepo!!!
Et contesto desprès, que ara no puc...
Mua
Sabia que discreparies, per això ho he fet...
Acostumo a ser bastant radical en els meus pensaments i a més, crec que per mi seria impossible ser simple...i per tu, és part del nostre encant jeje
A vegades pot ser més sincer contestar el que no és.
No sempre la raó està d'acord amb el cor.
I què és més veritat el que sap el cap o el que sap el cor?
Estic segura que no sempre contestes el que penses, jo em considero una persona molt sincera, i tot i així, no sempre ho faig. No és una qüestió de tabus, perquè no en tinc...i molt menys per ser dona...
Respecte a les conseqüències i problemes que es deriven per disparar la veritat, per ser impulsiva,...tinc un gran historial...
M'agrada que siguis radical, jo t'estimo així.
Desprès t'explico la diferència entre dir que sí quan és que no, i viceversa... No hi havia pensat mai, i en canvi he extret una conclusió sorprenent...
uiii! que no us havia llegit, uf! doncs es que jo tinc un greu problema i es que sempre dic el que penso i si crec que no ho haig de dir callo (cosa que em costa moltissim), per lo tant se'm nota sobretot per les meves expresions, si es que no puc amagar res.
Jo crec que sempre s'ha de dir el que es pensa, jo no separo entre el cap i el cor, sino que deixo que s'expressin quan ells vulguin, suposo que depen de la situació i del moment jo no ho vull controlar, si es el cap qui vol parlar, doncs el cap i si es el cor doncs el cor (normalment es el cor) però en definitiva es el que penso, uf quin embolic!!! i això que avui tinc la ment més clara jajaja.
Ser simpleeee? ui! no, noooo em nego!!!
Publicar un comentario