Hola cielito
Te'n recordes de quan vas dir-me que si no eres la Reina Amidala, qui series?
Doncs m'ha vingut la llumeta: Tu per a mí eres...LA FUERZA.
És una xorradeta, però tenia ganes de dir-t'ho
Que la fuerza me acompañe
petonets
J. Skywalker
Ja fa molt de temps (sis o set anys?, tu segur que ho saps) que ens vam trobar el primer dia de classe i tu em vas preguntar si et podies asseure al meu costat. Jo ni em podia ni imaginar que aquell seria el començament d'una de les coses més importants de la meva vida: tu.
Jo aleshores caminava per la meva vida amb pas decidit. En el nostre camí ens hem trobat en situacions on l'únic que es podia fer és sobreviure, però ha estat un plaer donar la cara al teu costat... per moltes raons... No hi ha paraules per agrair-te que em mimessis fins a l'extenuació...
Sé que em llegeixes, en silenci, sense atrevir-te a escriure en veu alta, em sorprèn però... perquè les teves paraules sempre han estat especialment importants per a mi...el meu blog és casa meva, i casa meva sempre serà casa teva...
T'estimo molt, petitó! I et trobo a faltar...
8 comentarios:
Ostres sniffff el que em faltava a mi avui amb lo sensible que estic...
És molt maco això que expliques, i és més maco encara que pogueu seguir compartint moments com aquells i com molts d'altres que heu viscut...
Tonets als dos
Hola, boniqueta...
Doncs jo també porto una sensiblera...entre ahir i avui...això és que ens estem relaxant...
Com et va?
És bonic quan et trobes a algú, amb el que les coses etèrees són tan sòlides com les materials.
Un petonet per a les meves descas, de descarades, de descarriades, de descastigadores, de descansades (no descansades, segur que no, je,je), o de tot plegat!
Una abraçada molt forta per Skywalker,
moltes gràcies per cuidar d'aquest bitxo petit, amb un caràcter explossiu que pa qué, però tan increiblement encantador.Som afortunats!
Doncs bueno...avui tic amb torticulis...te cagas...mare meva (joder el company menjant no sé què de xocolata sniff jo en vull...) m'han canviat de jefe i ara tindré un alemany (espero que no molt cap quadrat...) ara escolto unes cançons molt maques i molt snif de l'espectacle Cavalia...així que ja veus com va...però la veritat és que em trobo bastant bé anímicament...
Lobito l'has calvada amb la descripció de les descas ;)
Tinc ganes de veure't i de conèixer el lobito :)
Sens dubte, hi han persones que pasen per la teva vida que marquen el teu cor, que son especials i que estimes sense cap raó. Disfruta d'aquests sentiments, son la raó de la vida, et mantenen viva.
Petonets de la descateletubbie.
ah! m'oblidava, jo també estic molt sensible, snif!
T'estimo, us estimo descas, sou molt importants a la meva vida, vitals. No em deixeu mai pliiiis, us necessito sou la meva alegría, la meva llum.
...i que bonic els records que et porten el temps, records d'un moment, un instant...i que seria la vida sense la memoria?
muack
pd: m'ha encantat
Desca-alumna,
em tronxo de riure en la teva veu en off, i el pitjor o millor de tot, és que et visualitzo, mirant lascivament, el no-se-què de xocolata! M'encanten els teus ramalazos de nena petita...
Sensibilitat,
Tu formes part d'aquesta gent de la que parles, gent de la que estimes perquè són especials,gent que estimes perquè sí (encara que jo trobo moltes raons per estimar-te), i nena meva, això és un viatge de NO retorn.
Lobito,
estem eufòrics,no?Ja,ja,ja
Abril,
tens raó, el secret de la vida és tenir capacitat per saber-la valorar... Els petits regals de la vida, els em de portar sempre a sobre, i els records són uns d'aquests...
Marxo a passar el dia fora, ara que torno a tenir vida...encara que per poc temps...ja,ja,ja
Publicar un comentario