sábado, 1 de marzo de 2008
Atrapada en blau
A través de la meva càmera, et miro, i tot es transforma.
Decideixo que aquesta foto serà monocromàtica, en blaus. Cega de la resta, només veig en blau...
Trio un diagrama molt obert, et vull enfocar, i vull que tot el que t'envolta es torni com si es tractés d'un somni. Poso l'angular, i m'apropo, perquè aquesta vegada em vull implicar...
T'enfoco,...i t'atrapo....
A la meva foto es confon realitat i somni, com es confonen i disipen totes les meves realitats i els meus somnis.
Passi el que passi, et recordaré sempre com ahir, atrapat en blau.
Barcelona, 29 de febrer de 2008
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
4 comentarios:
M'encanta la foto...el blau...un color que sens dubte m'agrada i em fa sentir bé.
Es nota que t'hi has implicat, es nota la complicitat...
En sé bastant d'això de confondre realitat i somni (amb i sense estupefacents ja ja). De fet, la vida és somni.
Malgrat tot el que m'està passant últimament de "no tan bo", no tot és així, tinc moltes coses per les que sentir-me feliç...estimo la vida, t'estimo, us estimo!
Visca la vida i visca els nostres somnis (ara m'imagino a les 3 fent un brindis amb tequil.la...per nosaltres i els nostres somnis!...també en blau)
T'enyoro
Jo veig la vida sempre en blau, es el meu color preferit, i com vaig dir a una entrada meva, la meva vida es un somni etern i que així sigui sempre, pero em costa enfocar a segons qui, en fi...
Tinc ganes de tornar a estar les 3 juntes.
Necessito abraçadetes!! Petonets
Com ens diuen a classe, els colors són sensacions. Em venia de gust blau, era la dominant de color del meu moment.
El blau era el meu favorit quan era petita, però fa molt de temps que el meu favorit és el vermell.
Com més vermell passió, millor.
Ja triguem en quedar...
Jo també prefereixo el vermell ara...però com tot, depèn del moment...el blau és el color que li poso a la melancolia i jo de melancòlica n'estic una estona últimament jaja
Publicar un comentario