lunes, 3 de marzo de 2008

Dilema

Què fer quan un és el seu pitjor enemic?
Com protegir-nos de qui som i de com sentim?

La lletra s'enten molt bé, i sino, a buscar-la! Val la pena saber el que diu.

Però no seré jo la que la escrigui. No avui...

No crec que ho hagi de dir, però és "Simple together" d'Alanis Morrissette. Gent aferrada al passat abstenir-se!

14 comentarios:

Anónimo dijo...

Molt maca i molt adient la cançó...

Algú em va dir dijous passat que jo era la meva pitjor enemiga. Quina casulatitat que facis aquesta entrada no? (Ja t'he dit que sou iguals en molts sentits)
I també em va dir, que contra mi, no guanyaré...

No sé com protegir-me de com sóc. La pregutna seria, volem protegir-nos? O el que no volem és canviar per res ni per ningú? No ho sé. És complicat, però crec que el que no hem de fer és reprimir la personeta que portem dins ni els sentiments que tenim. No té sentit, tard o d'hora surt la nostre veritable manera de ser.

T'etim

Anónimo dijo...

Ja l'escric jo...

Simple Together
Alanis Morissette

You've been my golden best friend
now with post-demise at hand
can't go to you for consolation
cause we're off limits during this transition

this grief overwhelms me
it burns in my stomach
and I can't stop bumping into things

I thought we'd be simple together
I thought we'd be happy together
thought we'd be limitless together
I thought we'd be precious together but I was sadly mistaken

you've been my soulmate and mentor
I remembered you the moment I met you
with you I knew god's face was handsome
with you I suffered an expansion

this loss is numbing me
it pierces my chest
and I can't stop dropping everything

I thought we'd be sexy together
thought we'd be evolving together
I thought we'd have children together
I thought we'd be family together
but I was sadly mistaken

if I had a bill for all the philosophies I shared
if I had a penny for all the possibilities I presented
if I had a dime for every hand thrown up in the air
my wealth would render this no less severe

I thought we'd be genius together
I thought we'd be healing together
I thought we'd be growing together
thought we'd be adventurous together
but I was sadly mistaken

thought we'd be exploring together
thought we'd be inspired together
I thought we'd be flying together
thought we'd be on fire together
but I was sadly mistaken

Anónimo dijo...
Este comentario ha sido eliminado por un administrador del blog.
Anónimo dijo...

Perquè no et vens a dormir amb mi, i parlem?

Anónimo dijo...

Sara, però fes que no falti a classe ok? ;)

Un petonet per les dues

Deja vu dijo...

Ostres!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Gr�cies desca-pollet! Quina lletra m�s potent. Oi?
Nom�s pensar en escriure-la se'm feia un nus, just aqu�...

Ja veig que tinc cangur. Molt discretes, les dues....

Feu-me enrecordar quan us vegi, que us dec una queixalada...per� no de les suavetes, ji,ji,ji...ja,ja,ja, sin� de les que fan mal, i queda la marca...

Us estimo, floretes

jo

Anónimo dijo...

No tinc la més remota idea del que diu la cançó jajaaja, pero la veu de l'Alanis morissette sempre m'ha encantat!

Jo no crec que nosaltres mateixos poguem ser el nostre pitjor enemic, no en el cas de les descas, simplement hi ha una manera de ser que no debem reprimir, jo m'he reprimit durant tants anys... ui! no m'agrada gens aquesta paraula, així que... a ser nosaltres mateixes i a qui li agradi be i a qui no també.

Petons cacho desastret! jajaja

Abril dijo...

aprendre a viure amb un mateix no es tan fàcil com sembla...jeje

muacks

pd.gracies pel comentari al meu blog, m'has fet emocionar molt, amb la ma al cor
;)

Deja vu dijo...

Ei, petitona!

Doncs he estat a punt de no contestar, amb lo atrevida que sóc, em feia vergonya invair la teva intimitat. Hi he estat més vegades que les que semblen...

Gràcies a tu per compartir...també,de tot cor...

Mua

Abril dijo...

doncs siusplau, invaeix la meva intimitat, m'agrada veure com ho fas

Deja vu dijo...

M'ho apunto.
Sona bé com a declaració de principis.
;)

Montse dijo...

Quina canço mes maca, i mes sentimental..
Es d'aquelles, que deixen marxa quan estas dolguda per algu que esta passant...

Jo m'uneixu al club de ser una mateixa, la seva pitjor enemiga.
Es trsit però es aixi...

A vegades es inexplicable com surgeixen les coses...
La vida es aixi...

Anims deja vu

Deja vu dijo...

Montse, al pas que va la cosa, el nostre club, aviat serà més nombrós que el dels fans dels Beatles...

Un petó, i ànims també per a tu.

Deja vu dijo...

Montse, al pas que va la cosa, el nostre club, aviat serà més nombrós que el dels fans dels Beatles...

Un petó, i ànims també per a tu.