Em dius que em creus, que et faig feliç, que et sembla real i consistent, però que no pots evitar la sensació, que en qualsevol moment sortiré corrents.La seguretat no és una cosa que es pugui donar o rebre, si un no està disposat a acompanyar-lo de la seva percepció.No m'agrada el que em dius, portar una relació en aquestes condicions sempre passa factura. I això ja ho he viscut abans...Per això, ara imagino, que existís un Document Nacional d'Identitat, un DNI que a més de designar, nom, foto, on vivim, on hem nascut, també identifiqués qui som realment, quins són els nostres somnis, què ens ha marcat....Segurament el meu DNI diria:Confusa, soltera, en contínua búsqueda (... de tot el que pugui oferir la vida...).Obsesiva i romàntica.Canalla però amb principis.Molt extrovertida, i molt reservada.Estat corpori: ausent, ensimismada en el meu món.La seva realitat conviu en les dues cares d'una mateixa moneda.Sincera, de paraula i sentiment.Marcada pel passat, amb ferides profundes, quasi abismals.Indicaria en quin costat del llit prefereixo dormir.Hi hauria un espai on hi hauria les olors en ordre cronològic ( o potser d'importància) de la gent que s'ha estimat.
En un altre espai, es podria consultar un històric de músiques que representarien les diferents etapes de la vida.
Coses imprescindibles per viure: la gent que estima, el mar, viatjar, la música, la fotografía, el cine, pintura, literatura, la cervessa....
Tenir un DNI d'aquests, abans hagués estat una maldició, un ensenyar-lo i inmolar-me. Avui en dia, seria un alivi, perquè te l'ensenyaria per tal que et convencessis del que signifiques per a mi.Ah, se m'oblidava, al final del DNI hi hauria un resum:Vida: En construcció....Estat general: ENAMORADA única i exclussivament de tu.
10 comentarios:
Anónimo
dijo...
M'encanta!!!
Ostres, ara sí que t'has superat. Crec que és la declaració de principis més sincera i més maca que mai he llegit, sniff ja tinc la llagrimeta... Tots hauriem de tenir un DNI d'aquests...el meu tia, seria molt però que molt similar al teu, quasi igual, amb alguna que altra variant. Per definir com em sento ara, em quedo amb: Confusa, soltera, en contínua búsqueda (... de tot el que pugui oferir la vida...) Sí! Aquesta sóc jo també. Segons alguns, la eterna insatisfecha, jo, prefereixo pensar diferent, sóc l'eterna inconformista i perfeccionista :) Tot i que are em trobo molt tranquil.la i m'agrada aquesta sensació.
Ara tia, quin valor i quin parell per declarar el teu estat general! Felicitats! Això sí que és tenir coratge! Algú que jo sé hauria d'estar molt content i al mateix temps orgullós de tu (que ja et dic ara que ho està).
Simplement ets única i especial, res del que digui podria definir-te com et mereixes, ets TU...
Sí et dic la veritat, sóc la primera sorpresa de com estic portant les coses. Estaré madurant?
Penso que en l'amor s'ha de ser exigent. Per tant em sembla molt bé que siguis inconformista i perfeccionista, no esperava menys de tu. La vida va i bé...Tot i així, últimament, et veig prou bé!
Jo sí que vaig plorar ahir, sobretot amb la cançó, snif molt snif.
Que maco guapi, dius que estàs madurant? be molt be, però no maduris massa, es part del teu encant ;) a mi em fa por aquesta paraula, pero crec que en algunes coses sí que haig de madurar.
bueno de fet jo no només em sento identificada amb el que diu la nostra desca sino que també amb obsesiva i romàntica, buf crec que aquestes 2 paraules em defineixent massa be i amb lo de la sinceritat, en fi...
Espero que avui estiguis millor, si es que crec que comences a notar los achaques de la edad, jajaja.
un muaks molt gran, ah! i una abraçada d'aquelles que et porten al cel, ai no que tu ja estàs als núvols (emoticono jiji) però ja comences a baixar ;) com ho fas?.
Desca emocionada... eterna insatisfeta... he estat pensant i he pensat que potser no es així sino que crec que la societat marca una manera de viure i tu ets diferent, no la vols viure així.
Estic afònica perduda, semblo un barrufet. Tinc els ulls plorosos, i una quantitat de moc rezumant al pit... Si veiessis la quantitat de líquid cerebral que em surt pel nas... O sigui, que poc a poc, em vaig descerebrant ...
Això em passa per ser més xula que ningú...Vaig veure sortir un raig de sol, i ale, sense jaqueta. Conclussió, encara no havia arribat la primavera al Corte Inglès.
"la societat marca una manera de viure i tu ets diferent, no la vols viure així"
És una visió romàntica del que em passa, i com que sóc una romanticona perduda...l'accepto, sí, sóc anti normes i tradicions...una petita rebel, això sí, AMB causa!
Us estimo guapetes
PD: per cert teletubbie...que és això de titetes? jajaja
jajajaja, vaja tela! viam! malpensades!, ti...tetes jajajaja només em falta pensar en aquestes coses nooooooor! que amb els homes ja en tinc prou jaleuuuuu!! encara que tindria més per escollir no, no i més no, quin patiment!!! jajaja
titetes, es el diminutiu de petitetes juer! si es que no teniu gens d'imaginació i clar la vostra ment bruta i marranota mira per on tira! anda va descas una neteja de cervellet (perquè el teniu petitet, emoticono de burla) no us aniria malament jajaja.
10 comentarios:
M'encanta!!!
Ostres, ara sí que t'has superat. Crec que és la declaració de principis més sincera i més maca que mai he llegit, sniff ja tinc la llagrimeta...
Tots hauriem de tenir un DNI d'aquests...el meu tia, seria molt però que molt similar al teu, quasi igual, amb alguna que altra variant.
Per definir com em sento ara, em quedo amb:
Confusa, soltera, en contínua búsqueda (... de tot el que pugui oferir la vida...)
Sí! Aquesta sóc jo també. Segons alguns, la eterna insatisfecha, jo, prefereixo pensar diferent, sóc l'eterna inconformista i perfeccionista :)
Tot i que are em trobo molt tranquil.la i m'agrada aquesta sensació.
Ara tia, quin valor i quin parell per declarar el teu estat general! Felicitats! Això sí que és tenir coratge!
Algú que jo sé hauria d'estar molt content i al mateix temps orgullós de tu (que ja et dic ara que ho està).
Simplement ets única i especial, res del que digui podria definir-te com et mereixes, ets TU...
T'etim
Ei, pelusilla!
Me n'alegro molt que t'hagi agradat!
Sí et dic la veritat, sóc la primera sorpresa de com estic portant les coses. Estaré madurant?
Penso que en l'amor s'ha de ser exigent. Per tant em sembla molt bé que siguis inconformista i perfeccionista, no esperava menys de tu. La vida va i bé...Tot i així, últimament, et veig prou bé!
Jo també t'estimo, infinit...
Muuuuuuua
Gràcies!
Moltes vegades penso que no puc creure la meva bona sort.
T'estimo, petit diable amb febre
Jo sí que vaig plorar ahir, sobretot amb la cançó, snif molt snif.
Que maco guapi, dius que estàs madurant? be molt be, però no maduris massa, es part del teu encant ;) a mi em fa por aquesta paraula, pero crec que en algunes coses sí que haig de madurar.
bueno de fet jo no només em sento identificada amb el que diu la nostra desca sino que també amb obsesiva i romàntica, buf crec que aquestes 2 paraules em defineixent massa be i amb lo de la sinceritat, en fi...
Espero que avui estiguis millor, si es que crec que comences a notar los achaques de la edad, jajaja.
un muaks molt gran, ah! i una abraçada d'aquelles que et porten al cel, ai no que tu ja estàs als núvols (emoticono jiji) però ja comences a baixar ;) com ho fas?.
Desca emocionada... eterna insatisfeta... he estat pensant i he pensat que potser no es així sino que crec que la societat marca una manera de viure i tu ets diferent, no la vols viure així.
Us estimo titetes.
Estic afònica perduda, semblo un barrufet. Tinc els ulls plorosos, i una quantitat de moc rezumant al pit...
Si veiessis la quantitat de líquid cerebral que em surt pel nas...
O sigui, que poc a poc, em vaig descerebrant ...
Això em passa per ser més xula que ningú...Vaig veure sortir un raig de sol, i ale, sense jaqueta. Conclussió, encara no havia arribat la primavera al Corte Inglès.
M'agrada pensar això que dius:
"la societat marca una manera de viure i tu ets diferent, no la vols viure així"
És una visió romàntica del que em passa, i com que sóc una romanticona perduda...l'accepto, sí, sóc anti normes i tradicions...una petita rebel, això sí, AMB causa!
Us estimo guapetes
PD: per cert teletubbie...que és això de titetes? jajaja
Ja, jo quan ho he llegit, he pensat:
DEJA VU, no processis...ni preguntis...
Desca-teletubbie, en què estaves pensant..., marranota!
mira, menys mal de l'estat general... pq sino em pensaria q tb es el meu dni, jeje
ha estat fantástic llegir, m'ha encantat
un petó enorme, valenta meva!
jajajaja, vaja tela! viam! malpensades!, ti...tetes jajajaja només em falta pensar en aquestes coses nooooooor! que amb els homes ja en tinc prou jaleuuuuu!! encara que tindria més per escollir no, no i més no, quin patiment!!! jajaja
titetes, es el diminutiu de petitetes juer! si es que no teniu gens d'imaginació i clar la vostra ment bruta i marranota mira per on tira! anda va descas una neteja de cervellet (perquè el teniu petitet, emoticono de burla) no us aniria malament jajaja.
Malgrat tot el que us he dit encara us estimo!
En les distancies curtes continues no perdonant!!!!!!!
Impossible no estimar-te
Publicar un comentario