Diumenge matí

Diumenge...

Va buscar les claus al bolso amb l'única mà que tenia lliure i va obrir la porta. El sol entrava ocupant mig menjador a través dels grans finestrals.

Es va descalçar, i es va deslliçar a través del parquet, quasi levitant.

Al passar per davant del mirall es va somriure.

Va deixar les claus, el diari i el pa sobre la taula, va obrir la porta de vidre que donava a la terrassa. I es va quedar allà, tot just al ben mig, va tancar els ulls, i es va deixar invair pels raigs de sol, que escalfaven la seva pell. Va notar com la brisa entrava entre els seus cabells, li llepava la cara, entrava per l'escot, i despertava els seus sentits...

Va agafar el telèfon i va deixar que sonessin els tons fins sentir la seva veu:

- Sí?

- Hola, estàs a casa?

- Sí

- Surt pel balcó, que estic aquí sota.

Ell va sortir pel balcó amb un somriure

-Hola

- Hola, estava pensant: juguem a metges i infermeres?