Tot va començar amb una discussió estúpida a les tantes de la nit.
T'aixeques del llit i et vas directe cap al sofà.
Continuo la discussió de forma intermitent, llençant frases que viatgen pels 4 escasos metres que ens asseparen. Tu al principi entres en el joc i em respons. I de sobte decideixes obviar-me.
Et fas més l'ofés que jo!
I ho sento, però això no ho puc permetre.
Em tapo ben tapada amb el cobrellit i posso bé el coixí, fent el màxim soroll possible per cridar la teva atenció.
Des del llit intento escoltar què és el que estas fent.
Em repeteixo entredents que estic enfadada. Però el llit sense tu és molt gran, trobo a faltar la teva presència, i sobretot, aquella caloreta que desprens. Passen 3 minuts, 5, 6,...i res! Que no vens...
Pla"B": M'aixeco i vaig al bany, faig veure que faig vida prescindint de tu. Procuro passar per davant teu, una vegada i una altra, com si fossis invisible, sense ni mirar-te.
Et mig gires per mirar-me (...anem bé...).
Merda, et tornes a girar de cara al sofa i et tapes amb la manteta.
Mentre retorno cap a l'habitació, agafo una punta de la manteta i l'estiro per destapar-te.
Se t'ha escapat un mig riure.
I jo faig esforços perquè no se m'escapi a mi. Haig d'interpretar el meu paper de dolguda i cabrejada. Ho faig fatal... perquè ja porto un somriure d'orella a orella.
Torno al llit fent veure que res va amb mi, i em disposo a dormir "tranquil.lament". Em torno a tapar i faig un autentic escàndol apallissant el coixí, i trobant la "pose".
Un minut, i tot en silenci.
Tu et mous i t'aixeques. Et sento caminar descalç cap a mi.
Faig veure que m'estic dormint. T'apropes i m'abraces...
- Deixa'm, estic intentant dormir. (frase dita, sobreactuant tant com vaig poder)
M'agafes del peu i m'arrossegues, per tirar-me del llit.
Rient, m'agafo a tu per no caure.
Em plantes un petó.
PROMETO NO MADURAR
7 comentarios:
Si es així, no maduris. Increible quan les discussions són així, trist quan por més el sentiment negatiu q el positiu.
M'has emocionat.
muacks
Per a mi ha estat com un regal.
Ets el més gran que m'ha passat a la vida
La vida està plena de màgia, que aquesta mai s'acabi...
A vegades, és tan fàcil com moure les mans, i dir les paraules màgiques.
De vegades la vida ens fa madurar encara que no vulguem, i ens explica els trucs de màgia fent perdre-la en aquests momentets.
No obstant la vida es com un toro, i sempre es pot esquivar.
Vull que hi siguis sempre ahí...fas que la vida no ens embesteixi o que si ho fa ho faci on menys mal es fa.
Quina alegria!
Tu que has estat molt temps al meu costat, creus que els meus comportaments infantils són normals? La gent del meu voltant no fa aquestes coses...
Com ho tens per quedar aquest cap de setmana, "mi arma"?
Comorrr?? Que la gent del teu voltant no fa aquestes coses?? Perdona però pensava que jo era la teva alumna per algo, o eres tu l'alumna i jo la mestre jajaja
Sí ets normal, què no ho veus que és la resta de la gent que no són com nosaltes? jaja Bueno matitzo, no som normals però fem coses normals perque..qui estableix els límits de la normalitat?
De moment sóc jo la mestre, però tot arribarà...
Com diria el Higgins (de Magnum): Mare de Déu Senyor!!!!!!!I desprès sóc jo la que té la ment retorçada...
Així com quedem? Que no som normal. No?
Seràs petardilla....
Publicar un comentario