No ho puc evitar, m'agrada creure en la confabulació cósmica... em sembla romàntic...
No ho sabeu, però fa temps que li donava voltes... jo mirava més cap a l'estiu... mirava cap a Bosnia o Kosovo..., però divendres quan la meva desca em va dir et vens al Sahara, teletubbie i jo hi anem...Vaig pensar que era la senyal: Alehop! (senyal nº1).
Jo ja sabia de què es tractava el pla: viure en haimes amb els saharauis, fer fotoperiodisme, donar a conèixer la situació político-cultural del territoris anomenats Alliberats, recòrrer el dessert, i prendre contacte amb els combatents saharauis...
Dissabte al matí a la feina a primera hora, desprès de parlar amb els meus companys (no amb el meu jefe, hauré d'esperar a dilluns...), em vaig inscriure.
Al cap de 15 minuts d'haver-me inscrit vaig conèixer un noi que acabava d'arribar d'allà (senyal nº2), pertanyia a una Associació de Recollida de Nens Saharauis, i acabaven d'arribar de fer ajuda humanitària. Vàrem estar parlant, i més tard va tornar amb un folletó i em va convidar a que em passés per l'associació, aquell mateix dia tenien muntada una haima on preparaven te, feien tallers pels nens, i tenien muntada una petita exposició fotogràfica de l'estada (senyal nº3).
Tinc moltes expectatives i il.lusions en aquest projecte. I encara hi ha una cosa que la fa més especial: hi anem les tres!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Tres descarriades de la vida en primera línia, a la motxila les càmeres, i sobretot molts somnis, i molta inconsciència...
Avui ho pensava, som molt diferents però independentment de l'estimança que ens uneix, hi ha una cosa que tenim les tres que ens uneix entre nosaltres i ens distingueix de la resta: la forma en què desafiem la vida.
Tinc a la meva família, al meu amor, a part dels meus amics, en contra... però ja he pres la decissió... Ho sento, tinc la sensació que la vida m'arrossega, i tinc ganes de deixar-me portar...
Paradoxes de la vida, l'únic que té la possibilitat de decidir si vaig o no, és el meu jefe, i a hores d'ara ni tan sols ho sap!
Dilluns ho sabrem: Cara o Creu..........
PD: Aquesta foto és un desenfoc que vaig fer caminant pels carrers de Barcelona, m'agrada perquè sembla una pintura, i de fet al que li vaig fer la foto quasi ni tenia color... la màgia de la fotografia!
6 comentarios:
La vida està plena de senyals i de conicidències.
A mi també m'està donant moltes senyals la vida últimament.
Ara més que mai necessito fer una cosa així. Una escapada a una altra realitat, a un altre món.
Necessito desconnectar de tot i de TOTS!
I sí, el més imporant crec que és que ho faré amb les meves nenites, tu i la teletubbie...
Us estimo infinit!
La vida m'ha donat moltes senyals, m'he deixat portar i he arribat fins a vosaltres, sens dubte serà una experiencia única. I sí som diferents però ens uneix algo, algo inexplicable.
M'encanta desafiar la vida!
Jo també us estimo infinit!!
P.D. com el gran jefe et digui que no, se les veurà amb nosaltres, ja li pots dir!!
Preferir que no hi vagis, no és estar en contra.
No estic en contra, perquè entre d'altres coses ni tan sols m'has donat l'opció de poder estar en contra, i sobretot perquè t'estimo i veig la il.lusió amb la que parles de marxar. Sé que és el que vols!
cert..la vida està plena de senyals, i m'encanta averiguar que em volen dir...
;)
Què t'ha dit el gran jefe toro sentado??? :))
Jo tampoc li he dit res, he marcat els dies al calendari i punt jeje sjo tampoc he donat opció a ell ni a ningú de dir res jaja
MUA
PD: Només queden 19 dies...
Amb l'última entrada, ja no cap que et respongui. OI???????????
Ji,ji,ji (riure histèric)
19 DIES!!
Publicar un comentario