miércoles, 30 de abril de 2008

Quid Pro Quo, Clarice

Silence of the lamb:

M'agraden els secrets, els col.lecciono...en una urna de cristall que guardo entre els omòplats.

De tant en tant, quan no hi ha passos al meu voltant, els miro i admiro, perquè em semblen bells.

La gran part d'ells són meus, però possiblement també tingui algun vostre.

Avui us vull fer una proposta a vosaltres, a tots. Fins i tot als que sempre han estat en silenci:

Deixar anar algun dels vostres secrets i recollir part dels altres.

Quid Pro Quo
(alguna cosa per alguna cosa)

Ahh! No m'interessa a qui pertanyen, pel que preferiria que tothom fos: Anònim.

Sé que aquesta proposta està destinada a ser un desastre per varies raos, sé que fa mandra pensar, i més si no hi ha obligació, però em sembla just que si voleu llegir el dels altres, també hi deixeu part de vosaltres.
Quid Pro Quo. Yes o no?

P.D: És el moment de girar-vos a qui teniu al vostre costat i preguntar-li:

- Tu guardes molts secrets?

25 comentarios:

Anónimo dijo...

La nit estelada més impressionant que he vist a la meva vida , va ser a Cadaqués, de la mà de qui més he estimat. Pujàvem de nit per aquells carrerons, fins que de sobte van desaparèixer les faroles. I al mirar el cel, em va sembla impressionant, immens, tenia densitat, i em donava la sensació que pesava, que queia sobre nosaltres. Això, o que m'estava morint d'amor.

Anónimo dijo...

Sé que t'acabaré perdent

Anónimo dijo...

He tingut vinculació amb el mon del sexe. Encara que això ja ho sabies

Anónimo dijo...

I jo sóc una persona molt però que molt sexual...

Anónimo dijo...

Bé, abans de tot em presentaré… em presentaré com l’anònim obedient i transgressor que segueix en silenci aquest blog.
Obedient pq fent cas al que demanes, recolliré algun secret, i alhora compliré la meva part del tracte.
I transgressor pq em saltaré alguna petita norma, i acabaré rebel•lant el meu nom (ho sé, ho sé... sóc un dat pel sac!!)
Continuaré demanant les meves disculpes per envair/ocupar, un petit espai del teu/vostre petit raconet virtual...
Seguiré dient que m’identifico amb un anònim, i que a mi també em van regalar una nit estelada a Cadaqués, de la mà de la única persona a la que he estimat. I no només això... sinó tot un cúmul de sensacions que vaig viure en una nit, i que mai abans en 29 anys havia viscut.
I acabaré confessant el meu secret (recorda això, que és un secret... ssshhhh): que estic enamorat... si veieu aquesta persona per aquí, li podeu dir que l’estimo?? Gràcies!
Que qui sóc?? Quid pro quo Josep!

Salut!!!

P.D: Un plaer saludar-te!!

Anónimo dijo...

També saps que em perdràs

Anónimo dijo...

Saps que a qui ha escrit sobre Cadaqués li han dit moltes vegades que tenim moltes coses en comu

Un petó

Quid Pro Quo!

Anónimo dijo...

Guardo un secret sobre mi que no he explicat mai, perquè algú m'ho va demanar.

Anónimo dijo...
Este comentario ha sido eliminado por un administrador del blog.
Anónimo dijo...

Crec que et vas enamorar de mi.

Anónimo dijo...

Junts fariem un bon equip

Anónimo dijo...

Has perdut la identitat, o com a m�nim la voluntat, ara tens la d'una altra persona

Anónimo dijo...

Acabareu junts, ho sé

Anónimo dijo...

S�c idiota i ja m'�s igual

Anónimo dijo...

Mai he sigut fidel

Anónimo dijo...

Vaig fer un examen, li vaig posar el nom d'una altra persona, i a l'hora d'entregar-lo davant dels professors vam fer el vell truc de m'espero, t'agafo també el teu exàmen i entrego els dos, mentre tu també agafes els dos DNI. Què fort!Tremolava com un flam, però va ser genial!

Jo que no havia portat xuletes en ma vida...

Anónimo dijo...

Què bo! Jo això no ho he fet, en pocs exàmens demanàven el DNI però sí que he portat moltes xuletes i de tot tipus, quins collons tenia ja ja
Això ho feia al cole i a l'institut. A la uni vaig ser una persona més sèria.

Anónimo dijo...

M'encanten els dats per sac

(sobretot si s�n obedients i transgressors)

Anónimo dijo...

Només un dat pel sac tindria els pebrots de...

Llevar-se un matí, reservar un vol, posar quatre coses a la seva motxilla Quechua, i liar-la.

T'espero dissabte a les 11:00 del matí a les portes del Coliseu(Roma).

Sempre en guardaré una sota la màniga... aquest és el meu secret!

Ara falta saber si tindràs el que s'ha de tenir... qui la lia més?

Anónimo dijo...

És broma no?

Anónimo dijo...

És broma no?

Anónimo dijo...

Saps que jo sempre parlo en serio.

Anónimo dijo...

T'estic preparant el sopar, ara és un secret, d'aquí a una estona ja no ho serà.

Anónimo dijo...

Desitjo amb tot el cor que algún dels comentaris en concret, no l'hagis escrit tu.

Anónimo dijo...

Són les 9 del matí i no arribo a temps de ser al Colisseu...ja veus, no he tingut el que s'ha de tenir...

Per l'ànonim d'abans, saps que t'estima i molt