jueves, 17 de abril de 2008

En algún lloc del món, any 3010

Asseguts per sobre de totes les llums, mentre el dia es va apagant.
Hi ha tristesa a l'ambient.
Un reflex crida la nostra atenció...surt l'últim transportador.
La teva decissió.
- La relació s'ha acabat o s'ha trencat?
- Això té importància?
- Sí, sí que la té però...no, oblida-ho...
Parles que la situació, el passat, els nostres problemes ens han estancat.
- Estancat? Com si es tractés aigua d'aigua d'una peixera!
No no sóc capaç de contestar-li-ho.
Et miro als ulls i només veig somnis trencats. Evito ser conscient d'això i em miro les mans, que juguen una amb l'altre de forma nerviosa.
Silenci.
Només el meu cor bategant cada vegada més fort, crida des de la profunditat del meu ésser, intentant expressar tot el dolor.
Tu plores, i al mirar-te la meva força es doblega.
Em dones un petó i t'aixeques.
Dubto si allargar la mà i retenir-te.
Però, et deixo marxar...
Miro com t'allunyes. La meva ànima m'abandona, i se'n va darrera teu. El soroll de les seves cadenes també es va allunyant carrer avall.
Primeres clarors...
M'hauria d'aixecar i veure si em dóna temps d'agafar el primer transportador, però incapaç de fer res, em quedo allà en estat de shock.
Les teves paraules segueixen ressonant en el meu cap.
Desitjo que aquest vent que entra per l'esquena i s'arremolina a l'alçada del melic, pugi més amunt i se'n dugui el meu dolor.

3 comentarios:

Anónimo dijo...

Ostres, m'he quedat que no sé què dir noieta...simplement el que ja saps i et porto dient els últims dies...que "sóc i estaré" sempre que em necessitis jaja

Per començar amb les fricades nena, demà a la nit tenim cita amb els bitxitos i l'alcohol i no hi ha manera de fer-se enrere ok?

T'estimo petita!

Anónimo dijo...

aiii guapi! a mi també m'has deixat sense paraules, estic emocionada, se que es dur... però saps jo també hi soc, aqui, sempre que em necessitis.

Vaaaa, las tres mosqueteras, una para todas y todas para una!

Em moro per fer-te una abraçadeta! avui no t'escapas, jaja

T'estimo titeta meva, vull veure com tornen a brillar els teus ulls.

Deja vu dijo...

Quina sensació més coneguda. Oi?

Tinc 2 amigues que estan molt bojes, ...

... que s'apunten incondicional-ment a un bombardeig.
... quan anem xerrant, sempre ens passem de llarg del lloc on anem.
... ens barallem per parlar alhora.
...i sobretot, JUNTES riem, riem MOLT!!!!!!!