Me gusta de vez en cuando levantarme y abrir de par en par la puerta de la habitación, dejar que entre la luz que se cuela de fuera.
Quitarme quien soy y dejarlo, ahí, en el suelo, justo al lado de la cama, para que se tropiece el que frecuenta...
Entre mis cosas dejo mi mirada interrogante, mi característico gesto de levantar una sola ceja, mis contínuas ganas, mi ridícula manía de hacer estupideces, como morder el queso para que se quede la silueta de mis dientes, y lo que es peor, con ello, partirme de la risa, mi facilidad por el chispazo, y por crear tormentas, mi capacidad de generar dudas, mi costumbre de detenerte com mi cadera a medio camino...
Quedan formando un montón mi melancolía, mi estrés, mi precipitación, mi mania de retorcer palabras, mis contínuos cambios de planes... Y sobretodo, mi estado de mosquito con alas mojadas que no para de dar vueltas en círculos....
Quitarme y renacer, con una promesa, la de volver, porque esto que me quito, soy consciente de que es lo que me hace feliz.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
17 comentarios:
No necessites deixar de ser tu per ser qualsevol personatge que et propossis, els tens tots dins teu.
Ui, no et pensis, portar-los a tots a vegades és molt pesat.
De vegades, no estan d'acord entre si i es barallen.
Mua
Holaaaaaa
Descansar d'un mateix, pinta bé!
Sara, fem un intercanvi de vides per un dia? Tu la meva, i jo la teva? Tu ets jo i jo sóc tu?
Quin experiment..........
Una altra concidència/casualitat/senyal...tu escrius això al matí i ahir a la nit el ceji comenta lo de la identitat a classe...
Com tu em vas dir, portem la identiat ben definida i sabem com som, mai podrem deixar de ser-ho. Sí és cert que de vegades seria bo donar una petita treva a qui som i tot el que ens fa ser així (però només per uns moments eh). Jo no sé com fer-ho per això...ja m'ensenyaràs :) Crec que l'única vegada que ho he aconseguit és fent ioga...
Tonets...queden 16 dies
Jo també ho vaig pensar. La vida està plena de casualitats. També penso que les casualitats i les causalitats estan molt íntimament lligades.
Mai has jugat a ser una altra persona, personatge real o ficció?
A mi de tant en tant, m'agrada jugar a "el pizzero y la ama de casa", a "la infermera i el ferit de guerra",a
"la actriz porno y el camara tímido",....depen del dia. Ja,ja,ja!
La vida està molt boja, potser li guanyem la partida, si ho som més que ella.
;)
Un apunt, la vida és o està jajaja A mi em va agradar molt la classe d'ahir! Sóc així de friki noia..
I què vols dir amb "També penso que les casualitats i les causalitats estan molt íntimament lligades"
Què s'ha tornat una mica dislèxica la meva nena? jaja
Colta, els jocs sexuals me'ls reservo per la intimitat jeje
PD: Ja m'han enviat email de confirmació i demà ens envien totes les instruccions :))
Ja,ja,ja!Molt bo! La vida és i està!
Ja veig que hi ha catxondeillo!!!!!!!!
No volia parlar a classe, però no ho vaig poder evitar, vaig deixar anar la meva part més fricky...
Guarrindongui! Ho he escrit bé! Vull dir que la causa (causalitat) de que a vegades trobem les casualitats, és que les busquem.
M'estic espantant, som molt cutre-salsitxeres.
O predisposem les casualitat...
Per fer el retrat de 120 de quina mida ha de ser el paper fotogràfic?
Colta...què vols dir amb SOM cutre-salsitxeres? No sé pq ho dius jajajajaja
Jo es que avui he estat molt (massa) productiva a la feina i la neurona ja em balla més del normal jaja
La mida...l'ampliació es 24*24...digues això a primer plano que allà t'ho diran, no sé si és 24*30 o algo així :)
Fins ara coliflori!
ola te boy a escrivir unas parablas, jajaja...
Doncs jo no se deixar de ser jo i crec que seria bo per mí poder aconseguir-ho, també vull que m'expliquis com es fa pliiiiis, potser no m'agradaria... mmmm... es que m'agrada ser jo mateixa sempre.
Deu meu! després de la sessio de laboratori d'ahir ja m'he fet una idea del que passarà dintre de 15 dies, mira que estavem espitoses ahir jajaja.
Tonets titeta
Crec que no m'heu entès...Assumeixo que sóc més rara del normal, però no em sigueu rígides...
En el fons, tothom hi ha algun moment que s'evadeix d'ell mateix.
Voleu que ho provem?
Ostres! es un repte? mmmmmm... m'agraden els reptes, acceptem sister?
I tant que hi accepto :)
Tonets titetes meves
simplemente precioso, el escrito y el despojarse de uno mismo.
gracias por dejarme participar de estas palabras
muacks
Gràcies a tu, per fer-me saber que també t'has quedat sobre el terra, al costat del llit.
Publicar un comentario