Abans d'anar a dormir

A vegades...

A vegades se m'oblida que se'm veu la cicatriu

Just aquí....

Esto no se para....

Poesia per començar el dia.

Crec que avui la necessitem tots.

Diumenge matí

Diumenge...

Va buscar les claus al bolso amb l'única mà que tenia lliure i va obrir la porta. El sol entrava ocupant mig menjador a través dels grans finestrals.

Es va descalçar, i es va deslliçar a través del parquet, quasi levitant.

Al passar per davant del mirall es va somriure.

Va deixar les claus, el diari i el pa sobre la taula, va obrir la porta de vidre que donava a la terrassa. I es va quedar allà, tot just al ben mig, va tancar els ulls, i es va deixar invair pels raigs de sol, que escalfaven la seva pell. Va notar com la brisa entrava entre els seus cabells, li llepava la cara, entrava per l'escot, i despertava els seus sentits...

Va agafar el telèfon i va deixar que sonessin els tons fins sentir la seva veu:

- Sí?

- Hola, estàs a casa?

- Sí

- Surt pel balcó, que estic aquí sota.

Ell va sortir pel balcó amb un somriure

-Hola

- Hola, estava pensant: juguem a metges i infermeres?

Indocumentada

Em dius que em creus, que et faig feliç, que et sembla real i consistent, però que no pots evitar la sensació, que en qualsevol moment sortiré corrents.

La seguretat no és una cosa que es pugui donar o rebre, si un no està disposat a acompanyar-lo de la seva percepció.

No m'agrada el que em dius, portar una relació en aquestes condicions sempre passa factura. I això ja ho he viscut abans...

Per això, ara imagino, que existís un Document Nacional d'Identitat, un DNI que a més de designar, nom, foto, on vivim, on hem nascut, també identifiqués qui som realment, quins són els nostres somnis, què ens ha marcat....

Segurament el meu DNI diria:

Confusa, soltera, en contínua búsqueda (... de tot el que pugui oferir la vida...).

Obsesiva i romàntica.

Canalla però amb principis.

Molt extrovertida, i molt reservada.

Estat corpori: ausent, ensimismada en el meu món.

La seva realitat conviu en les dues cares d'una mateixa moneda.

Sincera, de paraula i sentiment.

Marcada pel passat, amb ferides profundes, quasi abismals.

Indicaria en quin costat del llit prefereixo dormir.

Hi hauria un espai on hi hauria les olors en ordre cronològic ( o potser d'importància) de la gent que s'ha estimat.

En un altre espai, es podria consultar un històric de músiques que representarien les diferents etapes de la vida.

Coses imprescindibles per viure: la gent que estima, el mar, viatjar, la música, la fotografía, el cine, pintura, literatura, la cervessa....

Tenir un DNI d'aquests, abans hagués estat una maldició, un ensenyar-lo i inmolar-me. Avui en dia, seria un alivi, perquè te l'ensenyaria per tal que et convencessis del que signifiques per a mi.

Ah, se m'oblidava, al final del DNI hi hauria un resum:

Vida: En construcció....

Estat general: ENAMORADA única i exclussivament de tu.

Sopar a casa d'algú, amic d'algú

Sopant a casa d'algú, amic d'algú

Només ens hem vist dues vegades abans

Arribem, deixem el vi i les postres,

i obrim la primera cervessa, mentre la pasta es va fent

Bla, bla,bla, d'això i d'allò

Obrim el vi

Et dirigeixes a mi, i un què m'expliques

Sé que et sorpren el que t'explico.

I comencem a monopolitzar la conversa

Me n'adono i em callo

Però tu insisteixes. Un continua, siusplau

Sé que t'atreu el que he dit

perquè desplegues un munt de signes verbals i no verbals

Gestos políticament correctes

I fas una confessió....

la nit va passant

....quan la connexió intel.lectual és sexy...

Post-it

Per avui no vull ni una discussió més.

He pres una decissió: he mangat 6 blocs de post-its a la feina.

Cada vegada que et vulgui dir alguna cosa, t' enganxaré un amb el missatge...

Tinc ganes d'arribar a casa...

Dilema

Què fer quan un és el seu pitjor enemic?

Com protegir-nos de qui som i de com sentim?

La lletra s'enten molt bé, i sino, a buscar-la! Val la pena saber el que diu.

Però no seré jo la que la escrigui. No avui...

No crec que ho hagi de dir, però és "Simple together" d'Alanis Morrissette. Gent aferrada al passat abstenir-se!

Atrapada en blau

A través de la meva càmera, et miro, i tot es transforma.

Decideixo que aquesta foto serà monocromàtica, en blaus. Cega de la resta, només veig en blau...

Trio un diagrama molt obert, et vull enfocar, i vull que tot el que t'envolta es torni com si es tractés d'un somni. Poso l'angular, i m'apropo, perquè aquesta vegada em vull implicar...

T'enfoco,...i t'atrapo....

A la meva foto es confon realitat i somni, com es confonen i disipen totes les meves realitats i els meus somnis.

Passi el que passi, et recordaré sempre com ahir, atrapat en blau.

Barcelona, 29 de febrer de 2008