Us heu despertat alguna vegada abraçats a algú que no coneixeu?
Jo dormia, sonava el telèfon, no li he fet cas, i ha acabat callant-se. Ha tornat a sonar, i per primera vegada, he estat conscient del món real.
He obert els ulls per ubicar-me, i estava abraçada a algú que no coneixia de res.
M'he semiaixecat i he vist que erem tres.I he començat a recordar...
Miro el despertador:fa 40 minuts que hauria d'estar treballant. Truco per telèfon, em dutxo, i em vesteixo a la velocitat de la llum.
Els parlo des de la porta, però ni s'immuten, estan inerts...
Busco les claus, no les trobo per enlloc, se m'encen una llumeta, obro la porta i evidentment, penjades de la porta.
A la porteria em trobo una camisa que algú ha tirat a la paperera. L'agafo, torno a pujar, obro la porta i la llenço dins.
Sento una enveja terrible, donar ia el que fos per quedar-me a dormir!
I jo pensava que havia assentat el cap!
11 comentarios:
Ja ja ja no tenim remei!
Però, assentar el cap? Per què? :) Ja ho farem quan toqui...jaja
Viam si parlem d'una vegada i no vull excuses que avui ens veiem les 3 descas eh!
MUA petitoneta
Ui, no pensava que ning� s'atrev�s a comentar!
Buff, la que s'ha liat...
Ostras,¿Quién dijo miedo?
Alguien va a dormir en el sofá.
Nos conocemos?
Las aguas vuelven a su cauce... ;)
Sento dir-vos que jo ja he assentat el cap, em sorpren i tot! jejeje.
Tonets guapi!!
No sé perquè ho hauries de sentir!
És molt bona notícia!
Jo també estic trobant poc a poc el meu equilibri ...L'altre dia vaig discutir jo amb mi mateixa, i crec que en vaig treure alguna conclussió positiva!
Molts petonets!
P.D: A veure si dura!
vaja! pensava que era l'única boja que discutia amb sí mateixa, ja veig que no jajaja, va be de tant en tant oi?
Dius que estàs trobant el teu equilibri... es igual de la manera que sigui lo important es que el trobis.
Més petonets per tú MUAAAAAAAAKS!
Eiiiiiiiiiiiiiii!
Que jo també estic trobant el meu lloc i m'estic estabilitzant...però el meu punt de bogeria i desequilibri mai faltaran!!! Yubix!
Vinga noies que ja acabem el curs! Un últim esforç!! I dp a celebrar-ho!!
Us estimo molt!
Com em va dir certa persona fa un temps i com em va dir ahir deja vu... som unes DESEQUILIBRADES!! jajaja, així que a veure quan ens dura aquest equilibri. I bueno que ara mateix estiguem passant per un moment d'equilibri no vol dir que no estiguem boges eeeeh titiiii jajaja
Siiiiii, queda poooooc dios! quines ganes d'acabar.
Jo us estimo més ho sabeu de sobres!! jeje
El que es diu a les fosques, a la intimitat de la llum vermella, és completament sincer.
Era una evidència i no té sentit, encobrir-ho. El primer pas és reconéixer-ho.
SOM UNES DESEQUILIBRADES!
En quant acabem, em penso DESMADRAR...
A viure la vida!
Jo ja vaig nèixer desmadrada...jaja
M'encanten les confessions a la llum vermella dels dijous vespre-nit :)
CARPE DIEM!
Mua!
Publicar un comentario