Living la vida loca

Us heu despertat alguna vegada abraçats a algú que no coneixeu?

Jo dormia, sonava el telèfon, no li he fet cas, i ha acabat callant-se.

Ha tornat a sonar, i per primera vegada, he estat conscient del món real.

He obert els ulls per ubicar-me, i estava abraçada a algú que no coneixia de res.

M'he semiaixecat i he vist que erem tres.I he començat a recordar...

Miro el despertador:fa 40 minuts que hauria d'estar treballant. Truco per telèfon, em dutxo, i em vesteixo a la velocitat de la llum.

Els parlo des de la porta, però ni s'immuten, estan inerts...

Busco les claus, no les trobo per enlloc, se m'encen una llumeta, obro la porta i evidentment, penjades de la porta.

A la porteria em trobo una camisa que algú ha tirat a la paperera. L'agafo, torno a pujar, obro la porta i la llenço dins.

Sento una enveja terrible, donar ia el que fos per quedar-me a dormir!

I jo pensava que havia assentat el cap!

Hey

¡Hoy me apetece disfrutar de esta lavadora en marcha!

¡Además me siento: mmmmmmmmmmmmmmm!

Punt - Contrapunt

Des de que no hi ets

la meva vida i la meva casa estan més desendreçades,

la teva tassa d'esmorçar no surt de l'armari,

i la meva porta dies a la lleixa del bany

Per a la meva nena espantada

Des de que et vaig conéixer que t'observo.

Vas entrar a la meva vida com un dispar a boca de canó.

Des del primer moment que et vaig veure sabia que em donaries problemes (potser sigui aquesta alarma que dius que tinc per a saber què no em convé). Però la teva situació tan desesperada va fer que t'obrís les meves portes.

És increïble com a algunes coses dolentes un s'acaba acostumant (suposo que per rossament, per contacte) i fins i tot s'acaba trobant a faltar.

Portes un pes increïble a les teves espatlles, però continues dient que el teu gran problema és no saber on viure, i què fer de la teva vida. Desubicada, en el món et sents desubicada, i és que ho portes escrit al front.

Arrossegues l'ansia d'escapar, de la teva família, de l'innombrable, del teu dolor. En definitiva, de tu.

I així no ho aconseguiràs.

Si vols fugir et proposo fugir a un lloc anomentat: enlloc, que resideix dins teu. Una vegada siguis feliç allà, ho seràs en qualsevol lloc...

Vull aprofitar per disculpar-me pel paper que vaig fer l'última vegada que ens vàrem veure. Em costa saber què fer amb l'estima que et tinc, i l'enuig que encara em dura.

Tot aquest rotllo és per a que sàpigues que em preocupes, que t'estimo i pots comptar amb mi.

Tot anirà bé!

Tres paraules i un video

Aquest mes serà especialment complicat per a mi, per moltes raons.

El mes que ve tot serà diferent, també per moltes raons.

Si no és molt demanar, tingueu una mica de paciència....faig el que puc!

Mireu el video! Quasi moro de riure...

Realment, a la vida, tot és tenir-ho clar!

Blog Tancat per Idees Improcedents (les meves)