miércoles, 23 de enero de 2008
Quan tu no hi ets...
M’estiro al llit, i escolto el silenci,
escolto les paraules que no dius,
les que no dius perquè no saps,
les que no dius perquè no ho vols,
les que no dius perquè no hi ets...
Dedicat a totes les persones que són capaces d'establir una conversa imaginària amb algú que no es troba present. Per ells i per a tu...que ara no hi ets.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
7 comentarios:
Bon dia! No pots obrir el tanc de revel.lat? Passo per casa al migdia?
Ja em diràs. Intentaria escapar-me un segon, però hauré de tornar corrents, tinc reunió aquesta tarda a primera hora.
M'ha agradat l'entrada. Està dedicat a mi també.Veritat?
Ostres anònim quin estres de comentari t'assembles a nosaltres! :)
A mi també està dedicat...jo també estableixo converses amb algú que no està present.
Ell tampoc diu tot el que pensa però pensa tot el que diu. Sé que cada paraula que surt de dins seu significa molt i és sincera...i això ho valoro molt...per a ell també aquesta entrada (amb el teu permis)
M'ha agradat molt aquesta!
PD: Ja has revel.lat? MUA!
Hola, vida!
T'he enviat un mis desprès,no l'has vist? Ja ho he arreglat, el Paco me l'ha obert.
Vaig a menjar que ja toca...
Parlem desprès.
Hola,
A mi també m'ha agradat, és molt TU.
Tinc ganes de veure't
R.
Hola,
Sí, tot s'encomana. Però crec que en comparació amb vosaltres sóc un simple aprenent...i ho dic amb molta estima. Jo no aguantaria el nivell de vida que porta Deja Vu, per exemple.
Ella sempre em diu: És que sóc una supernena...
Molts petonets.
Ens anirem veient per aquí.
Hola a tothom!
Tot i que tothom que que passa pel meu blog, és gent que està en la meva vida, encara em costa expossar pensaments i sentiments, de forma tan oberta. Per això em recomforta que us hagi agradat!
Àurea, tens tot el meu permís, de fet ni calia que me'l demanessis, per dedicar-li el que vulquis a qui vulguis.
Ets sòcia-fundadora i tens tots els privilegis...
Per tant aquesta entrada també és per a ell...
T'estimo, bonica.
R, jo també et trobo a faltar. Molt...T'haig d'agrair moltes coses..., però això serà en un altre moment.
T'estimo, capsigrany!
Jolines abans amb l'estres de dia que porto(és mortal i ara a laboratori veuràs....) al final he posat el link al meu blog jaja mare meva...bueno ara ja saben tots qui es la descaluma ainssss
Jo tb t'estimo molt!!
Lobito tinc ganes de conèixe't...això de portar l'estrès bé...mmmm....has de nèixer com nosaltres, unes supernenes sí! :))
PD: Ara a labo amb les llums vermelles parlem guapi!!
Publicar un comentario