Negra nit

Negra nit, sorolls sord, ella el mira, per darrera les altres mirades, de forma directa, als ulls... Ell li aguanta la mirada, el temps suficient com per fixar les intencions, i passar desapercebut...

Una única missió...no traspassar la línia vertiginosa...entre tots dos.

Et sé... Has mig somrigut, i has posat ullets... Sé que saps que estic aquí per tu. Encara que t’ignori... Encara que faci veure que no me n’entero... Em sé els teus ulls en la meva esquena, quan poso aquella cançó que diu:

¿No ves que lo nuestro es raro?

Sigue intacto en mil pedazos

y no logra romperse...

Ell marxa acompanyat... Ja des d’abaix, mentre creua el carrer, i pujen al cotxe, aixeca la mirada i veu la llum del farolillo vermell que ara s’encèn... un mentalment, ara vinc ....

Els dos saben que aquesta nit la passaran junts...

Aquesta nit la missió ha fracassat... Jo també encenc el meu farolillo vermell, espero que en aquesta nit tan negra tu el puguis veure, i vinguis a per mi....