miércoles, 12 de diciembre de 2007

Per a lobito,...i per Mina

Miro cap endarrera, tot una renglera de cors trencats.... i entre ells el meu. En aquest moment, també penso en el cor de Mina. Tampoc sé que fer amb ella...

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Per arribar a on voleu, heu de passar per on esteu.
I a veure si tens una mica més de paciència. Independentment de si tens raó o no, no pots enviar a la merda a la gent que estimes...en el fons, tu acabes sent la que més pateixes.
Muac

Anónimo dijo...

Eo, estaria bé que no possessim cap nom real...
Crec que tinc dret a enviar a la merda a qui em sembla que s'ho mereix. Crec que independentment, del meu moment d'enuig inicial, acostumo a tenir molta paciencia. I penso que em mereixo no formar part de gent que no està mai quan la necessites, que no es pot confiar, que són egoistes.
Tu no?