Començo a escriure esperant començar també quelcom més: un nou punt de vista al viure la meva vida, una nova manera de fer, un donar-me una altra oportunitat...
Tinc ganes d'obrir portes encara que només sigui perquè estiguin obertes...
Mentalment he fet un llistat de les coses sobre les que vull parlar, i algunes d'elles segurament seran amb tu...M'ho he plantejat com si es tractés d'una teràpia, per tal d'enfrontar-me amb certes coses, i per compartir...sí, compartir-me a mi, jo que sóc tan meva...
No sé si sabré ser completament sincera...Mai m'ha agradat ensenyar les meves cartes... No soporto que em jutgin. M'agrada fer el que vull quan vull,... sense necessitat d'haver de fer les coses bé...
És com la cançó de la Julieta Venegas:
...tengo una cita pendiente con mi soledad,
para ver quién soy cuando nadie está mirando,
tengo una cita pendiente con la mujer que soy,
no la que fui hace tanto, ni la que ven los demás...
Aquesta lletra és el que més em preocupa i m'ocupa últimament, potser aquesta és la raó del perquè he començat a escriure sobre mi...
Fa temps que estic perduda. I sé que la meva actitut no ajuda.
2 comentarios:
Estic pel que necessitis, ja ho saps.A vegades penso que la vida et seria més fàcil si no li donessis tantes voltes a les coses.Però desprès penso, que si no pensessis, Mare de Déu Senyor, la que liaries....
Piltrafilla,
Se que nom�s �s una �poca. Per� crec que t'anir� b� escriure sempre t'ha fet sentir b�. Compartir la teva intimitat no tant.
Et truco m�s tard! T'estimo...
Publicar un comentario