sábado, 15 de diciembre de 2007

No m'acostumo

No, no m’acostumo... a no ser petita, a haver de ser responsable, a haver de demostrar, a haver de ser conseqüent, a fer veure que no m’importa, a no confiar en mi, a obviar el meu incendi, a ser fràgil, I es que mai vaig aprendre a haver d’esperar ... no, no m’acostumo. Deja vu

miércoles, 12 de diciembre de 2007

Per a lobito,...i per Mina

Miro cap endarrera, tot una renglera de cors trencats.... i entre ells el meu. En aquest moment, també penso en el cor de Mina. Tampoc sé que fer amb ella...

Maroon 5 'Won't Go Home Without You'

Maroon 5 'Won't Go Home Without You'

Aquesta nit he somniat amb tu... m'he despertat, i et trobava a faltar...molt....

He tancat els ulls....per si desprès d' un altre somni, els obria....i tu hi eres...

Aquesta cançó em fa pensar en tu, mi lobito....

domingo, 9 de diciembre de 2007

Encostipada

Se m'està pelant el nas de tant mocar-me, tras consultar amb el meu farmacèutic, és a dir, amb mi mateixa, m'he posat crema de cacau al nas, no havia observat que posava: más volumen, más hidratación, menos arrugas.... Com el nas em creixi de volum vaig planxada,.... pinotxo a l'atur ....

Génesi

Començo a escriure esperant començar també quelcom més: un nou punt de vista al viure la meva vida, una nova manera de fer, un donar-me una altra oportunitat...
Tinc ganes d'obrir portes encara que només sigui perquè estiguin obertes...
Mentalment he fet un llistat de les coses sobre les que vull parlar, i algunes d'elles segurament seran amb tu...M'ho he plantejat com si es tractés d'una teràpia, per tal d'enfrontar-me amb certes coses, i per compartir...sí, compartir-me a mi, jo que sóc tan meva...
No sé si sabré ser completament sincera...Mai m'ha agradat ensenyar les meves cartes... No soporto que em jutgin. M'agrada fer el que vull quan vull,... sense necessitat d'haver de fer les coses bé...
És com la cançó de la Julieta Venegas:
...tengo una cita pendiente con mi soledad,
para ver quién soy cuando nadie está mirando,
tengo una cita pendiente con la mujer que soy,
no la que fui hace tanto, ni la que ven los demás...
Aquesta lletra és el que més em preocupa i m'ocupa últimament, potser aquesta és la raó del perquè he començat a escriure sobre mi...
Fa temps que estic perduda. I sé que la meva actitut no ajuda.