miércoles, 23 de julio de 2008
Amistad
No hay cosa que me de más rabia que tras un malentendido o una discusión, ese alguien no quiera hablar, para supuestamente, evitar el conflicto.
Encuentras normal estar dos puñeteros días sin hablarme...de hecho, ni tan siquiera me mirabas a la cara...
No sé si me cabrea más todo esto, o que hoy hagas como si no hubiera pasado nada.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
8 comentarios:
Yo creo que lo peor es que hagan como si no pasara nada, el no hablar y afrontar los problemas es señal de inmadurez, buf! bueno yo tampoco sé mucho de madurez en algunas cosas ;)
Anims i petonets guapa!.
P.D. contestaaaa'm pliiiis, em tens abandonada, snif.
Sorry!
Sí, ho sé, us tinc a tots una mica abandonats.
Però es que no paro, ja t'explicaré.
Si a la feina sumes, vida personal, i d'amistat...em donen ganes d'abandonar.
No entenc perquè a vegades les coses són tan complicades.
Saps tinc molt present una frase que vas dir tu l'altre dia. No sé si ets conscient però a vegades, ets un geni.
T'estimo chiliwili
Viam viam que encara que tic lluny us segueixo...
Jo tampoc puc suportar la duresa i fredor del no parlar...em dona rabia i em fa mal depenent de qui vingui...
Ara que, el que et parlin normal com si no pases res...jajaja tampoc voldries drama no? Millor fer borron y cuenta nueva...no creus?
En fi que si tot esta solucionat millor...
A tot aixo...no sabeu com us enyoro...aixo no es normal...bufff no puc viure sense vosaltres!
Us estimooooo
PD: Perdoneu per no posar accents ni res pero el pc aquest no en te!
Nenita,
Quina ilu!
Doncs la cosa s'ha normalitzat, però no s'ha solucionat, ni es solucionarà... Diga'm rencorosa, però per a mi les coses ja no són el mateix. Si et sóc sincera encara no sé quin és el problema, i ell no es vol afrontar a parlar amb mi.
Canviant de tema: Com va? Segur que els tens fascinats:
Creuran que primer va ser: Blancaneus, Ventafocs...i la última i no menys important l' Àurea...
No m'extranya que ens anyoris, oi, Gemma...és que queda lleig dir-ho però som les millors.
Tinc ganes de saber més de tu.
Mua, mua, i requetemua
P.D: Seré subnormal, acabo de veure com he signat el comentari d'abans...No em guanyaré la vida fent d'espia...
(((((t'estimo mil)))))
Quin fart de riure tia chiliwiliiiii jaja i jo pensava que no era normal pero definitivament cap de nosaltres es normal!
Si que som les millors si! Colta, el finde que ve marxem les 3 a la platgeta o fem soparet o algo ok?
Hem de parlar largo i tendido...
Jo per aqui molt be, aquesta nit, no es per donar enveja pero vaig de concert altre cop jaja
Crec que definitivament lo meu no te solucio nenites...en fi...crec que he nascut per ser una anima lliure i errant (no estic segura que errante es traduiexi aixi pero bueno...)
Dilluns torno a casa...us enyoro moltissim!
Últimament les meves frases dejan huella jajaja, bueno ja em diràs el que et vaig dir perquè estic intrigada.
He passat uns dies de merdaaaaaaaaaa, però avui ja tic millor, bueno ja ho sabeu pel meu blog, depressiu total, en fi, res que la gemmeta no superi.
viam... tema aquest finde no se si estaré aqui, potser marxo a Lleida, ja us ho asseguraré, jo necessito una escapada fotogràfica, però de sortides de sol i tal tinc el mono titis!! però inconvenient!, no tinc càmera o sigui que res de res. No se... ja us diré algo.
Us necessitoooooooo!!
Petonets chiliwilis jajaja
No soy muy partidaria de dejarse de hablar por los enfados...es una muestra de orgullo muy tonta. Al final pasa el tiempo y ninguno sabe por qué el enfado. Me gusta tu blog, me encantaría que me visitases. Un beso
No soy muy partidaria de dejarse de hablar por los enfados...es una muestra de orgullo muy tonta. Al final pasa el tiempo y ninguno sabe por qué el enfado. Me gusta tu blog, me encantaría que me visitases. Un beso
Publicar un comentario